dilluns, 26 de desembre del 2011

Qui ha dit, que no podem volar?

Com alenada d'aire fresc,
vas venir a mi.
El temps no ocupava espai
sinó preferència de pas.
Qui ha dit,
que no podem volar?
Les ganes ens donaran les ales
per poder continuar
aquest joc on els cecs, 
tindran preferència per tocar.
No ens farà falta la llum
per saber caminar.
Sols ganes de sentir
que l'amor és un principi
que mai voldria tingues fi.
Els ulls que no veiem
ens guiaran pel bon camí
on el desig sempre neix
de les ganes d'estimar.
Mes si algun dia s'acabés
i no tinguessis ulls per mi,
no em contis cap mentida
i encara que em vegis morir
digues que jo per tu sóc el passat.
Hi ha moments per jugar
i d'altres per marxar
per on l'amor va començar.
L'amor és cec,
però ni sord ni mut,
ni falta que fa.
Qui ha dit, que no podem volar?
Quan penso amb tu jo sóc al cel
i d'ell no en penso pas baixar.











Un altre Nadal que marxa

Encongit a les esquenes
guardo un sentiment.
Un motiu, 
una presència.
Testament de vida
de l'any que no passarà mai més.
I avui envoltada de gent
he pensat amb la que faltava
i una llàgrima traïdora,
ha fet veure que marxava
del corral, on la tenia lligada.
L'he disfressat amb un somriure
que m'arribava de galta a galta,
mentre la meva ànima em deia
que era una petita mentidera
per dissimular, el que per dins cremava.
L'alegria és agredolça
doncs voldria aturar aquest temps
que sembla que tingui ales
i vagi més ràpid que el vent.
Tot el que neix,
algun dia morirà
però mentre veig
un altre Nadal que marxa, penso...
Que la vida és un instant
que vull passar al teu costat
per no oblidar mai més
el que per tu sento.