dilluns, 26 de desembre del 2011

Qui ha dit, que no podem volar?

Com alenada d'aire fresc,
vas venir a mi.
El temps no ocupava espai
sinó preferència de pas.
Qui ha dit,
que no podem volar?
Les ganes ens donaran les ales
per poder continuar
aquest joc on els cecs, 
tindran preferència per tocar.
No ens farà falta la llum
per saber caminar.
Sols ganes de sentir
que l'amor és un principi
que mai voldria tingues fi.
Els ulls que no veiem
ens guiaran pel bon camí
on el desig sempre neix
de les ganes d'estimar.
Mes si algun dia s'acabés
i no tinguessis ulls per mi,
no em contis cap mentida
i encara que em vegis morir
digues que jo per tu sóc el passat.
Hi ha moments per jugar
i d'altres per marxar
per on l'amor va començar.
L'amor és cec,
però ni sord ni mut,
ni falta que fa.
Qui ha dit, que no podem volar?
Quan penso amb tu jo sóc al cel
i d'ell no en penso pas baixar.











1 comentari:

  1. ACURAT,PRECIÒS;A LES COSES DE L'AMOR TOT ÉS COMENÇAR,VIURE SENSE PRESSA,APRENDRE, GAUDIR PLEGATS.....I ESTÁ EN ELS DOS IMPLICATS QUE LA MÀGIA HI DURI SEMPRE,COM A EL PRIMER DIA,SENSE ESVAIR-SE,MEREIX ESSER VISCUT INTENSAMENT,....FER L'ESFORÇ DE QUE HI PERDURI SEMPRE,RESPECTAR-SE I ESTIMAR'S-HI,INGREDIENTS DONCS ADIENTS.MIL.LER

    ResponElimina