dilluns, 28 de maig del 2012

Mirall trencat

Ningú diu res més
quan la por és un intent de lluita
per sobreviure al desengany.
Aquell que pintat de rosa
s'enamora sigui com sigui
oblidant que és un parany,
disfressat de dolces paraules
i de mirades inquietants.
Tot és una trampa 
on sempre cauen els amants
i no serveix de res dir,
que potser algun dia s'acabarà. 
La bena lligada forta està.
I tapa l'ànima,
doncs els ulls cecs 
fa temps que es van pintar.
Sempre passa,
estimar és com la vida
a estones per plorar.
Quan es trenquen els miralls
i l'esperit voldria morir
llavors t'adones,
que el desengany és un verí
del que mai es queda immunitzat.
Es van pintar
per estones plorar
i quan ningú va dir res més,
els miralls, es van trencar.