divendres, 26 de febrer del 2010

Superació personal

D'acord... no és tan difícil somriure, el difícil es fer riure. Fer sentir que no ets el centre d'atenció i que els altres, ni que sigui amb la seva olor, et poden aportar milions de sensacions que potser ni sabies que existien. El que és difícil és acceptar-se i valorar el que els demés accepten de tu. No vulguem agradar si no ens agradem a nosaltres mateixos. Tot és millor com més senzill es fa i a vegades viure ja es prou complicat.
Somriu, viu i sigues lliure.
Podria donar la meva vida
a canvi d'un dels teus sospirs.
La meva sang canviaria,
si tu fossis completament feliç. 
Compraria el cel
i el posaria als teus peus, 
per sentir ni que fos una vegada
el meu nom dolç com la mel.
Per tot arreu cridaria
fins quedar-me sens veu,
que a la lluna jo aniria 
i et portaria una pluja d'estels
si aquest fos el teu desig.
I que més puc afegir?
Si quan estic bevent de tu
tan sols sóc capaç de dir,
que per entrar al cel no es necessari morir.