diumenge, 3 d’abril del 2011

Dormint amb el llum obert

Ves a saber, 
que trobarem quan passi el temps?
Records polsosos plens d'encant,
en mig de la nostra vida,
amagats.
Potser segur,
algun disgust desdibuixat.
A aquest, no li farem gaire cas.
Petons oblidats.
Amors amagats.
Qui sap...
El que sé,
és que no m'oblidaràs.
Per bé o mal,
en la teva vida ja he passat.
He dit passat?
Si jo segueixo aquí, respirant.
El nostre temps
és concentrat.
No necessita quantitat.
Qualitat vesteix la imaginació,
que nosaltres li vulguem donar.