dimarts, 5 d’octubre del 2010

Instint

Segueix-me.
La meva flaire et guiarà per deserts de passió 
i desitjos d'aventura.
El meu somriure et mostrarà,
que les preocupacions són fàcils d'oblidar,
si et desfàs en la meva boca.
Seguiràs el meu rastre,
per no perdre segon,
en petons d'un mar salat, 
on sols el teu cor és el que flota,
amb un ritme compassat.
No farà falta la llum per mostrar-te,
la meva ànima encesa.
Ni les llàgrimes per aprendre,
que no desitjo oblidar-te,
i viure amb tu,
el que em resta.
Segueix-me.
El meu amor et mostra el camí,
com la millor estrella del cel.
El sentiment no és fingit,
simplement és un ardit,
per que em desitgis per sempre,
en els teus braços cada nit.



Fent pinya....

Tens temps pels canvis?
Tens temps per que t'envaeixi
el que considero el meu jo?
Els camins que ens han unit,
potser, 
qui sap,
algun dia ens podran separar.
Però sempre retindrem en la retina,
els colors dels petits records,
que ells,
han aconseguit deixar.
Aquells que es pinten,
quan torna a sortir el sol
després d'un dia de pluja,
i no queda cap núvol al cel...
O d'aquells que no són tan bons,
i ens ensenyen a sobreviure,
en mig d'una jungla d'asfalt,
que precisament no és de mel.
Tot serà qüestió,
del que estiguis disposat.
Els sacrificis més bons,
sovint, 
són els que suposen algun esforç,
per alguna de les parts.