dilluns, 19 de maig del 2014

Si no és aquí...

Si no és aquí
no sé on podria dir-te que t'estimo,
on podria aixecar senyeres,
pujar muntanyes
que tenen verges negres,
tocar la neu i a un pam el mar,
si no és aquí,
no sé com seria
parlar una altra llengua
que no és la meva,
i acaronar les paraules
que provoquen sentiments
quan aixequem castells al cel
i fem pinya tots plegats,
i de rauxa, vestim els crits
dels nostres cants
que fan callar la por,
d'aquells valents
que es pensen,
que morirem sense lluitar.
Si no és aquí
no sé on serà,
llavors no passarà,
no passaran,
i ho dic així
perquè així ho visc,
amb l'ànima i tot el cor
que sols batega pensant,
que Catalunya és i serà per sempre,
la terra, on m'he fet gran.




Com et podria explicar...

Com et podria explicar qui sóc
si a cada espai canvio,
per pensar igual o diferent
o simplement deixar la ment en blanc
per tornar a ser quelcom,
i que tothom pugui saber
que sols necessito ser,
una persona normal
que plora i riu,
que estima i es deixa tocar
allí on comença tot,
allí, on res és difícil
ni tampoc complicat,
on tancar els ulls dóna sospirs
i ales a la imaginació,
sentiments a l'emoció
de sentir-te al meu costat,
encara que a vegades,
camini per la foscor.
Com et podria explicar qui sóc,
si a vegades,
tampoc ho sé jo.
Potser millor callar
i deixar que tot passi
com hagi de pasar,
tancant els ulls
mentre els sospirs,
donen ales per volar,
directes al teu cor.