dilluns, 19 de maig del 2014

Si no és aquí...

Si no és aquí
no sé on podria dir-te que t'estimo,
on podria aixecar senyeres,
pujar muntanyes
que tenen verges negres,
tocar la neu i a un pam el mar,
si no és aquí,
no sé com seria
parlar una altra llengua
que no és la meva,
i acaronar les paraules
que provoquen sentiments
quan aixequem castells al cel
i fem pinya tots plegats,
i de rauxa, vestim els crits
dels nostres cants
que fan callar la por,
d'aquells valents
que es pensen,
que morirem sense lluitar.
Si no és aquí
no sé on serà,
llavors no passarà,
no passaran,
i ho dic així
perquè així ho visc,
amb l'ànima i tot el cor
que sols batega pensant,
que Catalunya és i serà per sempre,
la terra, on m'he fet gran.




2 comentaris:

  1. M ha arribat el teu escrit i ho he tingut q buscar xq has conseguit emocionar a mooolta gent a qui li he pasat... I personalment a mi, els pels d punta i llagrimes als ulls... Felicitats Marta

    ResponElimina
  2. Marta... impressionant. I felicitats!

    ResponElimina