dimarts, 9 d’octubre de 2012

Llepam

Si em deixes
t'explicaré un secret.
La meva pell és de canyella.
Madurada al sol sense presa
té un punt just de dolcesa
on s'acaba la panxa.
Allí és on guardo la màgia
esperant la teva carícia mullada
i el sospir d'una paraula
escrita sobre l'esquena
que posa llepam.
Si segueixes el teu instint
em buscaràs la boca,
per que si tu no ho fas
seré jo,
la primera en donar-te-la.
Per que hi ha moments
on no hi ha espera
i sols desitjo,
ser tota teva
i que tastis, 
tots els plaers
de la meva pell.
Potser pensaràs que sóc presumptuosa,
però sols ho podràs comprovar
si ets prou valent
de desfer-me en carícies
i tocar
la canyella de la meva pell
Llepam
i el gust serà,
del que dona 
i del que rep.
Si em deixes,
ara,
t'explicaré un secret...