diumenge, 17 d’octubre del 2010

T'estimo amb nuesa

Si el pensar fos innat,
tindria molt de guanyat,
doncs això de trencar-me el cap,
últimament,
no ho porto gens bé.
Mira'm i explica'm els teus secrets.
Els meus ja estan tots ensenyats.
Es poden contar amb els dits d'una mà,
els que encara ningú sap
i em queden per mostrar.
Serà que t'estimo amb nuesa,
i se'm transparenta l'esperit,
quan et miro als ulls 
i et desitjo tot per mi.
Sols hi ha un problema,
que té difícil solució.
Tu vas deixar de fer-ho,
molt abans que jo.
I aquest és el sentiment que em trenca,
sempre pel mateix lloc.
Jugar amb desavantatge,
em fa sentir com la idiota,
que sospira a la teva porta,
per la teva ànima morta.
Pensat-ho bé, tots dos tenim el mateix cor,
en diferent situació.
Quan jo estimo ho faig amb nuesa.
Quan tu dius que m'estimes,
ho fas amb cuirassa.
Segur ja és hora que faci, 
el que fa temps que hauria d'haver fet.
Vestir-me l'ànima serà el principi,
per aquest hivern no passar fred.