diumenge, 30 de gener del 2011

El somriure dels teus ulls

La sort és guia
i ens mira de reüll
sabent que és guspira,
de tota intenció que inspira
el somriure dels teus ulls.
Desfent-se de petjades 
que no vol recordar,
camina aquell home 
dibuixat en un paper.
Sols espera,
que l'oportunitat no es pinti negra
i el deixi ser valent.
Sé que lluitarà,
encara que fora faci fred.
La calor ja tornarà,
quan arribi el bon temps.
I tot i que que ell no s'ho pensi
els mals moments s'esborraran,
quedant sols els somriures
de les persones que ha estimat.
Per que sempre és així
i sempre ho serà,
sols es pot caminar,
si es fa mirant endavant.























divendres, 28 de gener del 2011

Et voldria seduir

Digues-me què he de fer?
Què he de dir?
Doncs et voldria seduir,
sempre amb el teu permís.
La llicència s'activa 
en el moment oportú.
Digues que sí
i jo seré per tu, 
el que es dibuixa inquiet
en un moment precís.
La que segueix camins
no descoberts.
La que pensa amb tu
en certs moments.
La que t'enganya amb picardia
i es deixa estimar,
si amb això aconsegueix 
seduir-te un instant.
La que et vol per sempre,
no sols un moment.
Què he de fer per que diguis que sí,
i et deixis seduir?
Mai hi ha un preu tan alt
que no puguem pagar,
per allò que realment sentim
i a vegades,
no volem pensar.













dimarts, 25 de gener del 2011

El cim més alt

Diuen que aquí dalt et puc sentir.
Sols alçar la mà
et puc tocar un instant,
i tornar-me a fer petit,
amb els meus somnis d'infant. 
Jugar amb el records
que em van fer gran,
sentir el teu cor
bategant fort...
Pensar que sempre ets allí
i mai m'oblidaràs.
Això és el que vull tenir.
I mai no oblidar,
que estimar-me va ser un ball
del que sempre en vas gaudir
mentre tu vas ser per mi.
I aquí al cim més alt,
en soc capàs de cridar,
que l'amor que vaig sentir per tu
es passeja per la meva sang
agafant-me de la mà,
com ho fa un pare amb un fill,
per evitar que prengui mal.










dilluns, 24 de gener del 2011

Sense pèls a la llengua

Marquem-nos sortides,
que de mentides escrites
el món ja n'està fart.
La gent vol coses reals,
de les que es poden tocar.
Les fantasies són molt boniques
per qui té ganes de somiar.
Qui dibuixa imagina,
que futur sols té la mida
que un vol desitjar.
Respirar, ja no és gratuït.
Ara, ja tot és fa pagant.
La vida és una flor
que no s'ha de deixar marcir.
Per mi tu ets el regal
que m'inspira llibertat,
quan de la teva boca surt
jo per tu puc morir
en aquest precís instant.





divendres, 21 de gener del 2011

Esperar

Condició que el temps ens dona
per que passi,
sabent que hi ha paranys
dintre dels meus segons.
Impaciència que dona fruits,
si sabem caminar.
Els camins tenen sortides
que ens permeten tornar a entrar.
Visualització del que s'allarga
quan no veiem el final.
La son dolça d'un moment.
El desig del que arribarà.
Sabent que aquest vindrà
no m'importa pas esperar.
Si viatges amb mi,
el tot, ja no serà important.
Sols tu per mi seràs,
el segon que voldré perdre
en la immensitat del nostre mar.























dimecres, 19 de gener del 2011

Pinzellades de màgia

Diràs que en sóc bruixa
i dibuixo el teu destí,
amb lletres diverses.
Els meus somnis,
no són en blanc i negre.
Pinzellades de color
inunden el meu cor,
quan t'imagino
fent amb mi l'amor,
en nits estrellades.
La màgia és l'oportunitat
disfressada d'emoció,
que se'n riu sempre de mi
quan no estàs al meu costat.
Serà que no soc prou bona
i m'hauré de guanyar 
que la màgia no s'acabi.
No hi a res amb fórmula magistral.
Barrejar-ne els ingredients és primordial
per tenir el que un dia vaig trobar.
Un tresor enterrat
enmig del teu cor amagat.
Les coses bones,
ja se sap,
costen de guanyar-se.





dimarts, 18 de gener del 2011

La delícia d'aprendre

Deixa'm ensenyar-te.
Hi ha camins que encara no tenen petjada.
M'encanta,
que el meu món rodi al teu voltant,
encara que sigui per unes hores.
Això no és cap secret.
Tu ja saps el que has de fer
per que segueixi rodant.
Digues la paraula màgica
i tot tornarà a ser igual,
que la primera vegada.
Aquella, en que ens descobrim.
En la primera que sentim.
En la primera que ens toquem
i no sabem distingir
la passió de l'amor,
quan els nostres cossos entren en acció
sense importar conseqüència.
Mai ningú segueix guió,
quan s'intenta fer el millor
per que bateguin,
al mateix temps dos cors.
Hi ha estrelles que tenen llum pròpia.
Caminant pots trobar la seva estelada.
Si mai et perds
pensa amb mi 
i la meva mà,
que et portarà 
si tu ho vols,
allí on tu, no voldràs mai més marxar,
si t'ensenyo el meu camí.



















diumenge, 16 de gener del 2011

Petons

I no vas voler esperar més.
Comprovar-ne el gust
era el teu dilema.
Sentir-ne el tacte,
el teu desig.
Tocar-los, plenitud compartida.
Els meus petons són aire.
La sal de la teva vida.
La meva arma secreta,
per arribar-te a seduir
convertint-los en la teva droga,
que necessites per subsistir.
Potser pensaràs,
que la meva llengua 
es vesteix de vanitats,
al explicar-te veritats.
Sols hi trobo una solució.
Tasta'ls i comprovaràs
que de la dolcesa de la meva boca,
neix tot allò que et vols menjar.



















divendres, 14 de gener del 2011

Només ho intueixo

Embolcallada, 
em deixo endur per la dolçor
del teu mar.
Navegar pel teu cos és pura delícia
encara que només ho intueixo.
Seguir el teu rastre,
comença a ser un desig
on vull dormir la meva son,
sense arribar a despertar-ne.
I els teus llavis poden ser,
el principi del meu pecat...
Tocar-te un privilegi.
Estimar-te una conseqüència.
Si als reptes com tu 
hi poso enginy,
sumar no serà tan difícil.
Per que un cop comencem
tenir-te serà un plaer,
difícil de descriure.





























dimecres, 12 de gener del 2011

La que busca

Em fa falta la teva pell,
el teu cor, vestit de mel
com aquells dies d'inici,
on les aventures,
eren emocionants
i tots els petons instants,
dignes de sacrifici.
Durant els anys,
vam modelar un estil de vida,
on el trapezi sols era un repte.
El viure un cor robat,
un moment treballat,
al compàs de cada dia.
Què ens va fallar?
Les regles no estan marcades,
per afrontar adversitats.
Vull tornar a creure en tu.
A tornar-n'he formar part.
Ballar, sols un sentit.
L'equilibri és definit,
quan em tornes a donar la mà.
Si de tu he aprés,
és a no tenir por.
La valentia és un escut,
que sovint fem servir,
per dissimular el que sentim,
del que ens surt de dins el cor.









































diumenge, 9 de gener del 2011

Per primer cop

Recordes quan,
ens vam veure per primer cop?
Els ulls enganyen,
el cor no.
Quina llàstima
no poder recuperar aquell instant,
amb el que ara sé.
Seria genial jugar amb avantatja
sense saber,
com serà la meva ànima desprès, 
del que ara, 
ens ha marcat el temps.
No ha deixat mai de créixer,
el sentiment vers a tu.
Dissimular-lo és molt difícil,
quan aquest és fa, 
cada cop més gran.
Potser no seré el que tu voldràs.
Més segur que tu seràs,
el que jo sempre he desitjat.
Un sospir,
dins la immensitat,
del nostre temps que ha passat.



















dimecres, 5 de gener del 2011

D'aquí a l'eternitat

A petits passos,
camino.
Però no sé perquè,
el temps s'encaparra en córrer,
quan jo m'entossudeixo en,
deturar-lo tant com puc.
Assaborint cada segon,
delitant-me en els minuts,
dibuixant cada hora
que em regala la vida
que sense preguntar,
per un camí marcat,
em guia.
De tant en tant,
en soc rebel
i fujo de la realitat,
per volar en els meus somnis
i tocar-ne un tros de cel.
D'aquí a l'eternitat.
El segell ja està marcat.
En dolça son vaig caure,
i embolcallada en el teu braç
em vaig perdre en els seus somnis.
Despertar-ne va ser cruel.
Però és lo que té somiar.
La imaginació disfressa, 
cada pas de realitat.
D'aquí a l'eternitat 
hi ha un pas.
Si agafo la drecera,
trobaré el que he buscat.
Els meus somnis condensats
en un trosset d'estrella
que s'il·lumina a cada pas.

























dilluns, 3 de gener del 2011

La preposició que acompanya al concepte

Hauria de...
Pensar més en tu,
si és que no ho faig prou.
Pensar més en mi.
Potser és el que el temps vol.
Dir que no,
quan s'espera un sí.
La valentia és actuar.
La valentia és decidir.
La preposició que acompanya al concepte
pot fer variar el destí.
Ningú és prou valent,
per iniciar sol el camí,
si aquest no és planer.
T'estimo amb...
pot descriure un estat.
Et desitjo per...
serà una forma d'iniciar
una conquesta,
que potser no té final.
Amb paraula i sentiment,
un trosset de mi et deixaré,
cada nit sota el coixí.
Espero,
que no et cansis mai de mi.
Però si és així,
dibuixa'm el camí,
per poder a tu tornar.
No vull perdre el teu rastre,
després del que m'ha costat,
saber que hi ha variables,
que jo no puc canviar.















dissabte, 1 de gener del 2011

Un any nou que comença

No encenguis focs
que no pots apagar,
doncs en mi ja hi tens flama encesa.
Córrer cap a tu
no em suposa cap esforç,
si sé que hi ha algú que m'espera.
Podria ser un moment,
dins de la teva ment.
Sols tu en saps el camí,
que em pot guiar al teu costat.
Un any nou que comença.
Il·lusions renovades.
Esperances retrobades...
Sempre hi ha oportunitats
que s'han d'aprofitar.
La sort és lo millor que tenim.
La compartim?
No voldria ser egoista,
d'un tresor tan preuat.
Quan s'esgoti, 
ja la tornarem a buscar.
Aquesta sempre hi és,
per aquells que la saben trobar.
L'any nou m'ha portat un tu,
del que m'agradaria gaudir.
Sense presses.
Amb constància.
Amb sentiment.
Papallones de colors,
en mig del fred hivern.
L'amor ha arribat aquest any,
amb ganes de quedar-se
dibuixat al meu costat.