diumenge, 16 de gener de 2011

Petons

I no vas voler esperar més.
Comprovar-ne el gust
era el teu dilema.
Sentir-ne el tacte,
el teu desig.
Tocar-los, plenitud compartida.
Els meus petons són aire.
La sal de la teva vida.
La meva arma secreta,
per arribar-te a seduir
convertint-los en la teva droga,
que necessites per subsistir.
Potser pensaràs,
que la meva llengua 
es vesteix de vanitats,
al explicar-te veritats.
Sols hi trobo una solució.
Tasta'ls i comprovaràs
que de la dolcesa de la meva boca,
neix tot allò que et vols menjar.



















6 comentaris:

  1. Un poema molt sensual i ben escrit!

    ResponElimina
  2. cada vegada mes complicat sense paraules em deixes ya saps o que continua ... petons

    ResponElimina
  3. Parlar no costa massa, escriure més, però portar a terme el parlat i lo escrit, acostuma a ser impossible, almenys per alguns.

    ResponElimina
  4. Es impresionant la descripció del moment. Uffffff

    ResponElimina
  5. Un instant màgic o l'eternitat del fet consumat.

    precios Marta

    ResponElimina