divendres, 14 de gener de 2011

Només ho intueixo

Embolcallada, 
em deixo endur per la dolçor
del teu mar.
Navegar pel teu cos és pura delícia
encara que només ho intueixo.
Seguir el teu rastre,
comença a ser un desig
on vull dormir la meva son,
sense arribar a despertar-ne.
I els teus llavis poden ser,
el principi del meu pecat...
Tocar-te un privilegi.
Estimar-te una conseqüència.
Si als reptes com tu 
hi poso enginy,
sumar no serà tan difícil.
Per que un cop comencem
tenir-te serà un plaer,
difícil de descriure.





























2 comentaris:

  1. llegint-el ja no sé si és persona o és divintat qui ho escriu.

    ResponElimina
  2. TARD O D'HORA HI TROBARÀS LA PERSONA ADIENT QUE SÀPIGA VALORAR TOT ALLÒ QUE HI TRESSORES,ET SENTIRÀS PLENA I JOIOSA,HI SERÈ A PROP PER GAUDIR LA TEVA FELICITAT.MIL.LER

    ResponElimina