dijous, 31 de juliol del 2014

La pietat té ales de seda

La pietat té ales de seda
embolcallades en paper fi
d'aquell que cruix quan l'arrugues
i de tant en tant es fa sentir
dient paraules que abans tenien camins
i ara sols són records
que riuen a les orelles
i fan plorar als ulls,
humides llàgrimes trapelles.
A estones
busquen el refugi
que un convenciment humà
s'esdevingui diví
per poder assegurar,
que l'impossible ja s'ha fet,
el possible s'esdevé
i el que no és,
no pot ser.
Però,
com sempre,
l'error no és de ningú
o ningú se'l vol quedar
i ara sols resta,
que la pietat
amb les seves ales de seda,
ens deixi tornar a volar.





dimarts, 29 de juliol del 2014

Sense retorn

Després d'una lluita ferotge
torna abraonada
a la pell i l'os;
l'únic que li queda.
Arrossegant les cames
i esbufegant
que no es guanya cap guerra
quan la mort és el ferotge animal,
d'ullals de pedra.
Sense retorn,
la vida queda passiva
després del decés
i res ja resta més,
que l'ànima etèria,
la llàgrima que rodola,
i el dolor que creix.






dilluns, 28 de juliol del 2014

Records atapeïts

Ballant el dia comença
i tot el que sembla sol
es torna aixopluc en dansa
de les paraules d'un nom
que avui es passeja pel meu cap
acaronat pel moviment,
imaginant tots els detalls,
que passarien si et tingués a prop.
Records atapeïts plens de recança
entre el dolç i el salat,
entre, el vull i no puc,
entre la vida i la mort.
Sospiro.
L'aire entra entelat
dins un cos que ja no conec
i voldria tornar a conèixer,
perquè el mai deixa mal gust
i vol tornar a somriure,
a portar guspires als ulls
i papallones al ventre
que li diguin,
que encara que les persones
deixin empremta,
aquestes,
no tenen per què ser definitives.













dissabte, 26 de juliol del 2014

Una flama anomenada món

Encara busco que el destí em trobi,
que l'aigua en lloc de mullar
em sequi,
que la lluna baixi del cel
i m'ensenyi a comptar estels
i que la resta del temps,
passi com al principi
amb una munió de batecs,
a la panxa de la meva mare.
Descobrir nous paratges
on tan sols arribi el sol i l'aire
i el silenci sigui el bressol,
de les imatges que els meus ulls fiten.
On la brisa del mar
es toqui amb les mans
i la gelor de la neu
em glaci les ànsies
i em porti a un son dolç,
del que no vull despertar-me.
Que encara que sigui fosc
la por em doni confiança
i entendre que després de tot,
sóc la petita guspira
d'una flama anomenada món
on cada dia tot gira,
sense aturar-se ni un segon.




dilluns, 21 de juliol del 2014

Sí que pot ser

Li tremola la veu,
cada cop que l'escolta.
El cos li diu que no
però el seu cap no calla
i li ensenya que sí que pot ser,
perquè l'impossible encara no s'ha inventat
quan es parla d'amor,
quan s'imagina al seu costat
deixant passar el temps sense més
sentint l'escalfor
del que ara és un estrany
que qui sap,
si mai en serà el seu.
I s'inventa una nit amb el seu cos
on li explica sensacions,
que ell mai ha tastat.
Diuen d'ella que si et toca
venut en quedes
i no tornes a ser el mateix,
doncs, a partir d'aquell moment
a qui li tremola la veu
quan l'escolta,
és a aquell cos que diu que no
però que el seu cap no calla
i li ensenya,
que sí que pot ser.


divendres, 18 de juliol del 2014

Diuen que els llavis, no tenen memòria

Diuen que els llavis
no tenen memòria
però els meus,
no paren de pensar-te
on vaig deixar-te
per última vegada,
quan arribava aquell tren,
en direcció a una andana buida.
Encara que no em vas poder acompanyar
estaves;
dins del meu cor,
per sempre en l'ànima,
penjat del meu coll
i amb el gust dels teus petons
en uns llavis que demanaven,
omplir-se del teu gust
fins a oblidar el temps
i perdre's per sempre més,
on ningú li explica a res
perquè no fa falta
si sense paraules
ja es diu que l'amor
sols té un camí,
el d'un cos,
disposat sempre a entregar-se.



dimarts, 15 de juliol del 2014

Un últim desig

Tasto el teu gust
enmig d'on es fon
allò que sense mirar
sabem que la memòria
mai podrà oblidar
perquè tossuda,
sempre recorda el sabor d'aquell
que aquella nit em va obrir el cel
i li va dir al Sol,
que al matí es llevés tard
per poder gaudir de cada instant
com si fos l'últim sospir,
el darrer moment,
l'última oportunitat de tenir
tot el que havia desitjat
mirat amb els ulls,
menjat amb la boca,
i tocat amb els dits.
Serà que l'anhel és potent
o que jo,
en necessito més.
Em permets un últim desig?
Vull tornar a quedar
i dir-te altre cop,
que no podràs trobar a ningú
que t'estimi com jo,
perquè sols jo
sé com ho he de fer,
tastant el teu gust,
allí on es fon allò,
que entre gemecs
no necessita callar,
perquè tot ho diu.







dimecres, 9 de juliol del 2014

On seràs demà?

Gràcies per fer mitja volta
i tornar-me a salvar
amb aquella corda transparent
que em lliga l'ànima amb el cor
fent de la pluja que mulla,
una pluja d'estels que s'imagina
ser el coet que em porta a la teva lluna
i em deixa amb els peus penjant
observant des d'allà dalt,
la terra que no para de girar.
On seràs demà
quan soni la tendresa
i aquesta ens demani delit
i tingui pressa per sentir,
que l'ara és un tard,
que mai torna a passar?
Jo, com sempre,
esperant-te dalt d'una lluna,
que sempre em convida a somiar.






diumenge, 6 de juliol del 2014

Fum de paraules

A vegades no sé què dir
i em torno fum de paraules
en els teus llavis,
glopada d'aire que s'entrebanca
entre la llengua
i la munió de dents serrades,
per no deixar escapar a les llàgrimes
que entremaliades,
juguen a dir-me
que vaig equivocar-me
caminant sense rumb,
en el desert de les nostres ànimes.
La cordura em somriu burleta
i em diu fluixet a cau d'orella
que tornaré a caure en el buit,
que tornaré a ser feble,
poca cosa,
que seré en els teus llavis
fum de paraules,
que a vegades,
no saben què dir.





Pell que amb pell es frega

Hi ha visions nocturnes inconfessables.
Pell que amb pell es frega,
amb les mateixes ganes
que la primera vegada
aquells dos es van veure,
una mica més vestits.
Ara ja es coneixen,
ja saben on tenen el melic,
les carícies,
l'olor de desig
i tot el que el temps atura,
quan la llengua trapella
corre amb la pressa,
de qui en sap el destí.
La lluna madura
al cel dibuixa un somriure
i no li explicarà a ningú,
que dos en una habitació d'hotel
han parat el temps avui,
perquè a ningú li importa
ni li interessa,
que aquests que de dia passegen,
ara, en són amants de nit.









dijous, 3 de juliol del 2014

Enfilaré la llengua pel teu cos i li diré...

Enfilaré la llengua pel teu cos
i li diré,
que el gust és nostre.
Que no es necessita
llum per estimar-te,
però que tampoc molesta quan la tinc,
perquè sempre,
em guio pel tacte.
Que l'amor es desfà
en la saliva
i molt més en el gust
perdent-se amb el blau dels teus ulls,
quan aquests em miren.
I que repetir és imperatiu
sempre que el cel
baixa amb tots els estels,
quan em fas arribar a l'orgasme.
Doncs, qui és el valent que s'atura
i no vol embriagar-se,
si renàixer significa estimar,
i estimar el plaer de tenir-te.
Enfilaré la llengua pel teu cos
i li diré que avui,
el meu cos et desitja.