dilluns, 21 de juliol de 2014

Sí que pot ser

Li tremola la veu,
cada cop que l'escolta.
El cos li diu que no
però el seu cap no calla
i li ensenya que sí que pot ser,
perquè l'impossible encara no s'ha inventat
quan es parla d'amor,
quan s'imagina al seu costat
deixant passar el temps sense més
sentint l'escalfor
del que ara és un estrany
que qui sap,
si mai en serà el seu.
I s'inventa una nit amb el seu cos
on li explica sensacions,
que ell mai ha tastat.
Diuen d'ella que si et toca
venut en quedes
i no tornes a ser el mateix,
doncs, a partir d'aquell moment
a qui li tremola la veu
quan l'escolta,
és a aquell cos que diu que no
però que el seu cap no calla
i li ensenya,
que sí que pot ser.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada