dilluns, 17 d’octubre del 2011

Acariciant les paraules

El que incita
és el que no s'ensenya.
És el que s'imagina
el que teixeix la teranyina
del que no es vol deixar escapar.
Acariciant les paraules
farem camins
que mai,
vam arribar a pensar.
Per que així és com es comencen
les millors coses,
de forma casual.
La teva veu
em captiva els sentits, 
embolicant-me.
Hi ha un moment que sobra tot.
La llum.
La roba...
Bé tot no.
Benvingudes les carícies.
Els petons incontrolats.
El gust de la teva pell
que mai 
em canso de tastar.
La subtilesa d'aquell tirant
que es deixa caure esquena avall
desafiant la gravetat.
Sensualitat de moviments.
Els actes ja es faran.
Per que sempre hi ha el moment precís
per gaudir
del que la vida ens convida a sentir.
T'estic esperant
en cada racó que batega el meu cor
doncs quan em comencis a tocar
aquest, pararà.
Per que la distància és
el que nosaltres volem que sigui.
Acariciant les paraules
l'amor es fa.