dilluns, 9 de maig del 2011

Recordant el camí de tornada

No pateixis,
tot sortirà bé.
No hi ha problema en el mar
que no es pugui navegar.
Quan cridis el meu nom
la vela s'inflarà,
recordant el camí de tornada.
Casa teva és casa meva.
Mai he perdut la clau
d'aquella porta,
que tu creies tancada.
A mans obertes t'espero
sense dubtes ni rancors,
amb la naturalitat
de la que mai s'ha plantejat
si era meu,
el teu cor.
Ningú naix ensenyat,
i jo de tu vull aprendre.
Saber conquistar l'oceà
invita a viatjar
potser, entre aquelles aigües tèrboles.
Continuar és el moment
que sempre hem desitjat.
L'oportunitat va tornar a trucar
i el moment es va aturar
recordant,
el camí de tornada.