El somriure dels teus ulls

La sort és guia
i ens mira de reüll
sabent que és guspira,
de tota intenció que inspira
el somriure dels teus ulls.
Desfent-se de petjades 
que no vol recordar,
camina aquell home 
dibuixat en un paper.
Sols espera,
que l'oportunitat no es pinti negra
i el deixi ser valent.
Sé que lluitarà,
encara que fora faci fred.
La calor ja tornarà,
quan arribi el bon temps.
I tot i que que ell no s'ho pensi
els mals moments s'esborraran,
quedant sols els somriures
de les persones que ha estimat.
Per que sempre és així
i sempre ho serà,
sols es pot caminar,
si es fa mirant endavant.