diumenge, 9 de gener de 2011

Per primer cop

Recordes quan,
ens vam veure per primer cop?
Els ulls enganyen,
el cor no.
Quina llàstima
no poder recuperar aquell instant,
amb el que ara sé.
Seria genial jugar amb avantatja
sense saber,
com serà la meva ànima desprès, 
del que ara, 
ens ha marcat el temps.
No ha deixat mai de créixer,
el sentiment vers a tu.
Dissimular-lo és molt difícil,
quan aquest és fa, 
cada cop més gran.
Potser no seré el que tu voldràs.
Més segur que tu seràs,
el que jo sempre he desitjat.
Un sospir,
dins la immensitat,
del nostre temps que ha passat.



















2 comentaris:

  1. D'admirar la poesia, i l'idea, com m'agradaria poder haver estat abans amb ella...m'ajuda molt a pensar que he d'aprofitar-la més be en el present...
    (Llove amb ordenador de Tomeu)

    ResponElimina
  2. Valgam Déu, així ja ho sabies lo del primer encontra i has tornat a caure al parany.Mmmm.

    ResponElimina