diumenge, 28 d’agost de 2011

Encara ens queden nous propòsits

Encara s'ha d'aprendre molt
quan un es pensa que ja se'n sap prou.
La vida es una aventura imprevisible
on mai s'està prou preparat.
Però mai, s'ha de tenir por a avançar.
Les línies no tenen un final marcat.
Qui té un somni ha de somiar
per a fer-lo realitat.
Les noves llavors no tenen edat.
Sols ganes de créixer i fer-se grans.
Encara ens queden nous propòsits
plens de màgia i un toc de sal,
per donar-nos el gust de tastar
el que potser molts es pensen
que són sols, per gurmets de fi paladar.
Somiar és gratuït.
Lluitar imprescindible.
Viure és un riure i un plorar.
L'important no és córrer
sinó aprendre a caminar.
Amb el temps,
els fruits,
ja es colliran.





















2 comentaris:

  1. m,agrada moltisim as cambiat de tema y es geniaaaaaal no cambiis maiiii segueix aixii ets genial y meravellosa tots els muaaaas que vulguis estrelleta

    ResponElimina
  2. Tens raó,Marta, els fruits ja es colliràn.Com també que la vida és una aventura i a vegades no estem preparats, si, però és que si ho estiguessim ja no seria una aventura i perderiem la màgia de lo desconegut, de lo desitjat sense saber gaire més que el desig. I és tan rebonic somiar....

    ResponElimina