quan un es pensa que ja se'n sap prou.
La vida es una aventura imprevisible
on mai s'està prou preparat.
Però mai, s'ha de tenir por a avançar.
Les línies no tenen un final marcat.
Qui té un somni ha de somiar
per a fer-lo realitat.
Les noves llavors no tenen edat.
Sols ganes de créixer i fer-se grans.
Encara ens queden nous propòsits
plens de màgia i un toc de sal,
per donar-nos el gust de tastar
el que potser molts es pensen
que són sols, per gurmets de fi paladar.
Somiar és gratuït.
Lluitar imprescindible.
Viure és un riure i un plorar.
L'important no és córrer
sinó aprendre a caminar.
Amb el temps,
els fruits,
ja es colliran.
m,agrada moltisim as cambiat de tema y es geniaaaaaal no cambiis maiiii segueix aixii ets genial y meravellosa tots els muaaaas que vulguis estrelleta
ResponEliminaTens raó,Marta, els fruits ja es colliràn.Com també que la vida és una aventura i a vegades no estem preparats, si, però és que si ho estiguessim ja no seria una aventura i perderiem la màgia de lo desconegut, de lo desitjat sense saber gaire més que el desig. I és tan rebonic somiar....
ResponElimina