diumenge, 17 de juny de 2012

La teva presència

I voldria cridar que em fas falta,
però el silenci és l'arma més intel·ligent 
de fer callar paraula.
Encara que muda estigui la boca
l'ànima no el guarda 
i em repeteix insistentment,
que necessita de la teva presència
per fer màgia.
Sense tu sóc part incompleta 
d'un tot que alguna cosa li falta.
Com la poma que espera boca
per tasta-la.
La lluna i el sol.
La claror i la foscor.
El sí i el no.
El tu i el jo.
Podria explicar però prefereixo callar.
Qui sap si algun dia sabràs el que penso
i riuràs del que sempre dic
i mai compleixo.
Seria capaç d'escriure
un trosset del que sento,
però llavors massa sabries.
Potser no és bo descobrir-ho tot de mi
no sigui que et cansis 
i em deixis a mig camí.
Em dosificaré la gana i el desig,
per que quan et tingui a la vora
no sàpigues del meu delit.
Callaré la llengua.
Tancaré l'ànima
i esperaré la teva boca
per fer altre cop màgia,
com la que vam fer aquella nit.

















1 comentari:

  1. SEMPRE ÉS BO DESAR QUELCOM PROPI,PER AQUELL QUE HO SAPIGA DEXIFRAR,I EL VALORI...PRECIÒS MARTONA

    ResponElimina