dilluns, 18 de juny de 2012

Farem un pacte

He fet un sospir
i penjada d'un fil m'he eixugat la llàgrima.
Equivocar-se no és un cordill 
lligat a sabata
que et permet mort instantània. 
M'assec a la teva falda
i et miro als ulls.
Aquests que en mar blava 
em gronxen i em diuen sense paraules
les millors coses.
No cal córrer,
però quan et toco la pell
això se m'oblida.
No tinc la culpa d'estimar-te.
De pensar-te tots els instants
de la meva vida.
O sigui que farem un pacte
jo no et diré més que t'estimo
i tu, em deixaràs oblidar-te.



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada