dissabte, 17 de març de 2012

Única

Única en la seva espècie.
Difícil de trobar-la,
entre la màgia 
i el somni, de tenir-la.
Sempre és ella la que marca
l'inici i la pausa,
el deliri i la proesa,
d'aguantar-se les ganes 
de posseir-la.
Per que mai hi ha prou temps
per estimar-la,
doncs l'infinit
sempre queda lluny,
quan li mires als ulls 
i li pintes
estrelles a la cintura.
Si muda em queda la boca
és per que ella m'ha pres la llengua.
La pròxima vegada
li robaré l'ànima,
pintant-li el meu desig
amb els meus llavis humits.
Única és i no s'ho pensa,
ella diu que no és res
i jo sense ella
em quedo sense paraula,
i sense estrella.







1 comentari:

  1. UNICA A LLUR ESPÈCIE,CARA DE TROBAR'S-HI,PER AIXÒ MATEIX, QUAN LA TROBES,APRECIA-LA,ESTIMA-A,COM S'HO BEN MEREIX,I FES PERDURABLE AQUEST AMOR,IMPERMEABLE AL PAS DEL TEMPS...PERQUE SIGUI DE DEBÒ,TEVA PER SEMPRE MÉS.I NO PAS UN RAMPELL DE L'ENAMORAMENT.FES-LA-HI SENTIR BELLA I NECESSARIA SEMPRE.MIL.LER

    ResponElimina