dissabte, 28 de febrer de 2015

Per si el demà mai arriba

Així com les coses vénen
i marxen sense avisar,
com el que tant costa d'aconseguir
i la tendresa de mirar la veritat
en els ulls d'algú,
que mai t'enganya.
Així,
simple, ras i curt,
de sobte, sense pensar,
allargant el temps
en cada batec
per si el demà mai arriba
i s'oblida que som,
les ganes d'una carícia,
que acaba de començar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada