dimecres, 4 d’agost del 2010

En aquell barranc...

Mig despullat i sense ànima
corre barranc baix
en busca de la infantesa 
què li ha robat el temps.
No sap que és una pilota
i juga amb un farcell de draps
que sa mare li ha cosit
a la vora de la llar.
No tenen agua per rentar-se
i cada dia fa cua en aquella font,
mentre les dones xafardegen 
del que fa la resta del món.
Ell només somia 
que el barranc és un castell,
en els somnis de Sant Jordi
on qui mata al drac és ell.
I encara que no té espardenyes
i els pantalons li van petits,
el seu cor creix i es fa gran
alimentat en el barranc
on la infantesa li ha robat el temps.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada