dimecres, 4 d’agost del 2010

Sense pensar

No recordo un instant
que oblidi el teu olor.
El sabor dels teus llavis
encara em causa confusió.
La mirada dels teus ulls
em provoca el rubor
d'aquella primera vegada
en que vam tastar del nostre amor.
Però quina cosa més estranya,
el teu rostre
és l'únic que no puc recordar...
s'amunteguen pensaments
que no em deixen pensar clar...
i per molt que ho intento
l'únic que m'enduc del record
és un instant desdibuixat
sentiments vora al mar
que mai ningú podrà esborrar.
La teva olor,
els teus llavis,
i el teu sabor.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada