discrepo dolçament
i no et puc deixar d'estimar.
No és per discutir-li al temps,
ni al destí,
ni al que diran.
Simplement sóc massa gran,
per saber
amb qui comparteixo la meva sang.
Perdo el temps,
ja ho sé.
Per que no sé si tu de mi
alguna cosa recordaràs...
Pensant-ho bé,
discrepo dolçament
i prefereixo pensar,
que de tant en tant,
els teus llavis busquen
el que sols jo et vaig saber donar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada