Amalgama de sentiments.
Llàstima de no saber llegir,
entre les línies del nostre temps.
D'aquesta unió fingida,
paraules vestides de mentida.
Però jo segur que puc?
Segur!
Posant un peu darrera l'altre,
sense tenir por de tornar a caure.
Alçant el cap,
sense baixar la vista.
Serà senzill seguir,
del cor la teva pista.
La fortalesa és la que mana.
El sentiment el que perdura.
El cor el que batega
i el temps el que madura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada