allò que no es diu no es sent
i el que no es sent no implica al sentiment.
D'acord que sempre no és fàcil
i el vici es vol deixar,
però és més fàcil el silenci
que afrontar la realitat.
Ens acomodem a la situació
i ja no fem cap esforç:
respirar, menjar, fingir...
El silenci és el nostre amic
i la nostra perdició.
Les parets del dia a dia
ens tapen tota visió,
la realitat té un color
que nosaltres no volem pintar.
És més fàcil dissimular
i pensar que el problema ja passarà...
Tinc un vici i aquest és en silenci estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada