dimecres, 15 de maig del 2013

Enganxat al respirar

Viure enganxat al respirar.
A l'instint de tenir-te.
A la desesperació de no saber
si tu,
amb mi somies.

Al ser el primer amb qui penses
quan a dormir marxes

i al darrer que deixes,
ple de petons al llevar-te.
A cada batec un instant
que no demana, 
permís per tenir-te.
Que et dibuixa al detall
doncs en carícies,

mai pot oblidar-te.
Difuminant els espais
i escurçant les distancies
on el millor que faig,

és estimar-te.
I així em tens,
entre el sospir i el desig,

el sentiment i l'enyorança,
recordant-te quan no et tinc.
Per que viure és un instint

que amb tu se m'ofega
i desitja ser el que crema,
dins de tu cada nit.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada