diumenge, 1 de gener de 2012

La porta dels somnis

Ara que et tinc
et vull tot per mi.
Ves a saber quan de temps passarà
fins que em diguis 
que tot per tu,
ja s'ha acabat.
El camí i les roses marciran.
Qui sap si l'any vinent 
en portarà més.
Per si de cas,
aprofitaré tots els moments
tots els instants,
que em puguin els teus petons donar...
Aquesta nit tornaré a somiar
que hi ha moments per recordar
i aprofitar fins la sacietat.
No et vull oblidar aviat.
Perdre't significa més 
que quatre llàgrimes galta avall.
I sóc covard,
encara que el patir
sigui el meu estat natural
no vull que sigui una costum a triar.
Deixa't la porta dels somnis
oberta aquesta nit,
per que pugui entrar jo
i fer-los realitat.













4 comentaris:

  1. La meua porta estará oberta aquesta Nit i totes les de L'eternitat...

    ResponElimina
  2. ARA QUE EL TENS...HI TOCA GAUDIR-NE;I ELL HA DE RESPONDRE,...COM CAL;PERQUÈ DE BEN SEGUR S'HA COMENÇAT A DONAR COMPTE D'ALLÒ TAN VALUÒS QUE TE A HORES D'ARA, ..COM A ESTIMADA,I VALORAR-HO,TOT ACURADAMENT,...COM HI TOCA.MIL.LER

    ResponElimina
  3. Els meus petons han envellit en l'oblid, ja no recorden com es fa, com s'haurien de fer, com m'imaginava que feririen el teu cor...ja no recordo res, estic cec davant teu.Caminaré sol i sense veure on vaig.

    ResponElimina
  4. Jo també camino sola...............

    ResponElimina