dimecres, 15 de gener de 2014

De tatuatge et porto

De tatuatge et porto al pensament,
colrat a foc, 
temprat de vida,
batec d'allò que s'uneix al temps
i que mai, 
ningú oblida.
Respirant el present
amb sospirs de passat
deixant que futur ens sorprengui,
com aquell infant en nit de Nadal
que espera,
que les seves il·lusions es compleixin.
Guarnit de batecs i abraçades,
en recordo el tacte de la teva carn
de la pell que més estimaves,
perquè hi ha coses,
què amb el temps es fan grans
i no poden oblidar-se.
Doncs valent ha de ser aquell
que digui que en ell 
no vas deixar petjada,
perquè hi ha peus que caminen
i d'altes t'esperen,
com sempre,
tatuats al pensament
colrats a foc, 
temprats de vida,
amb batecs d'allò que s'uneix al temps
i que mai,
ningú oblida.









2 comentaris:

  1. "Doncs valent ha de ser aquell
    que digui que en ell
    no vas deixar petjada,
    perquè hi ha peus que caminen
    i d'altes t'esperen"

    Sovint caminem a les brases i ens marquen els peus i també... les petjades... i canviem... :)

    M'ha agradat fer-te una visita per ací! :)

    ResponElimina