diumenge, 12 de gener de 2014

Veritats a mitges

Direm la veritat
i algú es pensarà que és mentida.
Com sempre això,
no és cap novetat.
I allí, on ningú entén res,
hi ha sempre quelcom
disposat a dir
veritats a mitges,
que guareixen ànimes,
que necessiten subsistir.
On no tot és negre
ni tampoc blanc,
on les estones passen lentes
fins al punt d'ofegar
i desitjar que les boques callin
i tot s'esvaeixi,
per tornar a començar.
Allí, on les llàgrimes són salades
i es converteixen en oceà
negant terres estranyes,
que algú, qui sap,
si mai conquerirà.
Però quan de sobte,
un dia ens pensem morir
i la vida sols és un petit sospir
apareix la llum,
la mà que ens guia,
el petó que ens estima
i sempre, ens fa sentir vius.
El motiu és seguir
perquè el camí mai s'acaba,
fins que no es tanquen els ulls.
Direm la veritat
i algú es pensarà que és mentida
però com sempre,
això, no serà cap novetat.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada