diumenge, 12 de gener de 2014

Amb el vermell pujat a les galtes, i el silenci cosit a la boca

M'embriaga quan em mires,
així com de reüll
intentant fugir
de la foscor dels meus ulls sabent,
que no hi ha escapatòria possible.
Et fixes amb els meus llavis
i em dius sense vergonya
que avui,
desitges saber-ne el gust,
que fa dies que somies.
I jo,
amb el vermell pujat a les galtes
i el silenci cosit a la boca. 
Tu continues.
I passeges la mà per la meva
tocant els cinc dits,
el palmell,
el canell,
el braç
tot pujant al coll
i jo,
començo a desfer-me.
Ara, ja actua la boca
i segueix coll avall
buscant la meva sina.
Jo muda,
amb el vermell pujat a les galtes
i el silenci cosit a la boca.
Però tu no et canses
i passeges la teva boca
per la meva panxa
i t'atures
i em mires
i jo amb el vermell pujat a les galtes
i el silenci cosit a la boca.
Tu segueixes,
on el melic s'acaba
i la meva boca
no pot restar més muda.
Allà, on en mig de les cames
crido per demanar ajuda,
però tu no cedeixes
i deixes que la teva llengua
em desfaci tota
i jo amb el vermell pujat a les galtes
però sense silenci,
perquè aquest, 
ja ha fugit de la boca.
Aquella que et diu que en vol més
d'allò que la teva llengua
li dóna a provar,
a la meva cuixa.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada