diumenge, 28 de setembre de 2014

La basarda de la fosca

A estones,
la basarda de la fosca
em grinyola al cor
com una porta vella
que em du
als abismes més profunds
on salvar-me penja d'un fil de seda
que m'escanya el cor
i em fa bategar l'ànima,

encara que sigui per inèrcia.
Darrere d'un pas
sempre hi ha un camí per recórrer,
glopades d'aire
que ens vesteixen
o ens despullen,
o totes dues coses
perquè darrere d'un segon de llàgrimes
venen aquells instants,

abillats de rialles.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada