diumenge, 20 de febrer de 2011

El meu equipatge i la teva maleta

Un dia vaig pensar,
que no era per a mi
això que en diuen viatjar
sense haver marcat,
prèviament un destí.
Tot era calculat,
dibuixat al mil·límetre el detall
de la trajectòria a seguir.
Fins que vas aparèixer tu.
Disfressat d'oportunitat.
De regal de Nadal.
De somriure etern.
D'amor incondicional.
Em vas obrir la teva maleta
per posar-hi el meu cor.
De la resta d'equipatge,
ja s'encarregarà el temps si vol.
Que equivocada estava jo
en pensar,
que això de viatjar,
era qüestió d'edats.
Si el meu destí és així,
ensenya'm el camí,
que tu has triat per mi
per a fer-lo plegats.

















2 comentaris:

  1. Qui t´estima fara el cami amb tu, sigui com sigui el teu desti...

    ResponElimina
  2. Amb sentiments aixì es podria assegurar voler compartir una mateixa vida, la seguretat de voler el seu amor, viure just amb ella, perdre el jo...

    ResponElimina