Olora'm

I encara me'n recordo,
de la teva olor embriagadora
en un trosset de la meva pell.
L'he volgut guardar
i no he pogut.
Serà millor de tornar-nos a trobar
per poder-la condensar
en mil petons,
segur.
I no em fa mandra dir-te, 
que respirar té una altra olor
des de que estic amb tu.
La feina del desig 
la treballa el destí,
que ajunta moments,
sentiments i olors 
dels que ja,
no en puc prescindir.
Qui ho diu,
que l'infinit no és petit?
Un gra de sorra pot ser
l'inici del desert.
Allí on vull morir de set
si no ets capàs de saciar
les ganes que tinc de tu,
en aquest precís moment.
Olorar-te és sentiment,
convertit en realitat 
que mai vull oblidar.
Olora'm i seré
el que sempre tu tindràs,
en el record de la meva pell
dibuixat al pensament,
en forma de plaer.