No era el sentiment que buscava.
Tocar-te la pell un premi,
que arribà inesperat.
Però així són les sorpreses,
instants d'intensitat,
en un moment reflectit.
Hi ha qui dibuixa paraules.
Hi ha qui les escriu.
Toca'm i entendràs
que ja no puc prescindir,
del que diuen els teus ulls
i volen tocar els meus dits.
L'excusa perfecta.
El moment oportú.
Qui no ha volgut mai tocar,
el desig amb els sentits ?
En pell calenta em trobaràs,
esperant la sensació
de tocar i ser tocat.
Et recordo que el que dic
primer ho vas pensar tu
sense tenir-ho previst.
Toca'm i sabràs
que l'electricitat es conductora,
en dos cossos mullats,
en plena excitació.
JA NO PUC PRESCINDIR-HI;.......DEL QUE DIUEN ELS TEUS ULLS...........OH QUE MACOOOOOOOOOOOOO
ResponElimina