La veritat no s'escriu
amb el que diuen els teus llavis.
Són els teus ulls que m'expliquen
el que sovint,
ells callen.
Mira'm altre cop i potser descobriràs
il·lusions amagades.
De les que penses
que mai tornaràs a tenir
per deixar escapar,
el tren dels teus viatges.
Potser no seré jo,
qui et sabrà guiar.
Potser, qui sap serà,
el desig de tornar a viatjar.
Mira'm i emportat un trosset de mi.
En la retina et quedarà,
el que sempre volem fer
i no tenim valor de canviar.
A LAMEVA RETINA HI SERÁ SEMPRE LA DOLÇOR DEL TEU ESGUARD...:)
ResponElimina