La meva ment és una capsa
que s'ajunta amb el cor,
cada cop que lligo la paraula,
amb un trosset del meu jo.
No podia ser d'una altra manera.
Els somnis han fet camí.
Cada paraula,
ha marcat un destí,
que em sembla,
penso,
ja estava escrit.
Una flama tinc als dits,
per cada un dels trossets.
Aquella que em fa pensar
fins on he pogut arribar,
gràcies a vosaltres,
amics.
Sols em queda un desig,
el de poder seguir somiant
i que vosaltres somieu amb mi.
Espero que aquest any,
us hagi portat al cor
el que sempre he sentit:
somiar amb les paraules
que jo,
de sentiments, he intentat vestir.
Has fet més, ens has fet viure i sentir els teus sommis de desperts, i sovint ens has ajudat a materialitzar-els. Gràcies i felicitat Marta. :)
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pel suport durant aquest any de vida dels Trossets del que penso.....
ResponEliminaMarta
Preciosa! es nota que t'ha sortit directament del cor.
ResponEliminajooo entre el poema y la foto de una nina de porcellana un es queda mut aqui no hi ha qui opini jajaj petons estrelleta
ResponElimina