Complicat de definir
el que és difícil de dir,
per la meva boca
ara mateix.
Prefereixo no pensar
i seguir,
el que l'instint em va mostrant.
Guiar-me per la flaire
del desig creat per tu,
és com un perfum
que està per descobrir.
I decideixo deixar-me perdre
per aquest instint fatal.
Un secret t'explicaré,
però no el diguis a ningú.
L'aire que respiro,
és el que em dones tu.
Però ja ho comences a intuir.
Les pistes que et deixo
t'ho han deixat ben clar.
Els secrets deixen de ser-ho
quan es comencen a explicar.
Sols hi ha un problema.
Si ho escric,
deixarà de ser secret.
Que importa...
si ja no els vull amagar.
El món ha de saber
que tot el que tinc,
són els somnis guardats,
d'allò que tu has creat
en un moment de plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada