De gris plomós,
es vesteix el cel.
Les meves mans
tenen el fred,
posat dins de la pell.
Serà potser,
què el sentiment s'ha tornat gel?
Quan la pluja cau a fora
i em falta la calor,
penso que la primavera
em tornarà tot el teu sol.
Llavors,
m'embolico en una manta,
agafo una copa de vi
i escric,
sabent que et tinc per mi.
A l'altre costat del paper,
trobaràs el teu misteri
tapat amb bufanda.
L'hivern és molt fred
i jo necessito de l'amor,
que canviï el gris del meu cel
per un trosset de màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada