dimecres, 2 de febrer del 2011

Posant fil a l'agulla

Broda'm al cor un t'estimo,
que ningú pugui descosir.
En cadeneta dibuixada,
de fil d'or brodada
la paraula portaré marcada 
en el més profund del meu si.
Serà la meva insígnia
que em deixarà camí marcat.
Impossible de perdre'm 
si segueixo el fil
que fins a tu em portarà.
Reconec que de vegades
en falta manya en les puntades
i alguna cosa es pot descosir.
Per les nits intento aprendre,
a tallar i sorgir,
sentiments apedaçats 
a mida del teu vestit.
I com que de modista no en soc
sols puc trenar paraules,
intentant que sonin a música
per orelles regalades.
De puntetes passaré pel teu món
per si de cas
tu no et vols quedar amb mi.
Hi ha vestits que sols poden lluir
els que saben apreciar
el que costen de cosir.

















1 comentari:

  1. un poema preciós! Acabo de trobar el teu bloc a través de google i el primer que he llegit (aquest poema) m'ha arribat molt. El meu bloc, començat fa molt poc, té per títol fil a l'agulla! M'encantaria poder publicar el teu poema en el meu bloc, evidentment posant un link al teu bloc i amb la teva signatura. Què me'n dius? Ara me'n vaig a fer una ullada a la resta del teu bloc...

    ResponElimina