Sento el gust de la nit en la gola.
Saliva espesa.
El cor tremola.
Enganxat amb una tireta
sé que encara batega
fins i tot quan la por,
és la meva íntima amiga
i espero,
en mori per mancança.
Que em deixi obrir nova finestra
i contemplar un altre dia
quan la llum torni,
a ser meva.
I segur que arriba,
doncs diuen
que mentre hi ha vida
hi ha esperança.
Dibuixaré una ratlla
i no deixaré passar més
a aquesta buida tristesa
i a la solitud li diré,
que oblidi la meva adreça.
Per que respirar
es pot fer a tot arreu
mentre hi hagi un lloc,
on quedi confiança.
Dibuixaré una ratlla,
obriré una nova finestra
i et vindré a buscar
per que la solitud
ja no sigui la meva companya.
Si l'ànima et diu
que tinc un secret molt gran,
mira'm als ulls
i ells et contaran
les faules que algun cop,
tots hem somiat.
Viatjar a un lloc llunyà.
Tocar els estels amb la mà.
Volar.
Tenir, tot el temps per disposar
d'allò que sempre
ens agradaria somiar.
Posseir el futur
quan encara no és passat
i el present embolicar,
perquè mai hagi estat.
Quin record més gran
aquell que encara no he tastat.
Provar-lo qui sap,
si m'obrirà de nou
aquest instint agosarat.
El de voler la llibertat
quan encara sóc lliure,
de poder-la triar.
Diguem una paraula
i et regalo un poema
dins d'una estrella
que ens ensenya,
que no hi ha camins
impossibles d'esborrar.
Doncs imagina que es fa petita
i dorm cada nit al teu costat,
enganxada on la vida
li ha tornat a explicar
com es torna a ser feliç.
A pensar en el més enllà,
a pintar colors
on el gris es torna blanc.
Saps?
Un dia vaig saber que mai sabré
si la llum que m'il·lumina
m'arribarà mai a estimar.
No passa res.
Doncs seguiré esperant
que hi hagi una oportunitat
que em porti cap a un cel
on m'il·lumini un estel
la resta de l'eternitat.
Diguem una paraula
i jo,
et regalaré un instant.
La carícia d'un petó
envoltat d'intensitat.
La imaginació li vola
quan en ella pensa.
I sempre desitja
que arribi el temps de lluna,
per veure-la.
Somia que li toca la pell
sense que ella ho sàpiga
i olorar el seu aroma
per saber quina essència,
té el seu cos quan estima.
Moriria per tastar la seva boca
ni que fos una vegada
i eixugar-li la llàgrima
quan plora.
La distància és traïdora
i la seva ment,
massa ràpida.
Ella en té la màgia
de fer que en la llunyania,
sigui propera amb la paraula
que li toca sempre l'ànima.
No sap qui és
ni per què tant li agrada.
Tanca els ulls i pensa
amb la seva rialla,
i sols pot dir
el que va pensar un dia:
si l'amor és màgia,
ella és la seva fada
que l'encisa.
En sinuosa corba
es desfà la seva ombra
mentre camina.
Arqueja l'esquena.
No mira mai enrere per on trepitja.
El dia li obre la gana
i pensa que la distància més curta
serà la que imagina,
doncs quan el temps passa
res l'atura,
per que no hi ha cap marca
que li assenyali el final de la vida.
Porta una bossa
que a vegades li pesa,
on amb lletres daurades
llegiríeu saviesa.
La deixa a terra i descansa.
Respira de l'aire la cruesa
i troba a faltar
l'essència de la màgia.
La que fa un temps
va tenir a la bossa
i per portar mal lligada
va desaparèixer entre la sorra.
Ara ja no passa ànsia.
Simplement espera,
a que l'amor torni a la bossa
i s'ajunti amb seva ànima.
Encara tinc coses a dir-te.
Es van quedar dins de la por,
on no vaig ni atrevir-me
a convertir-les ni en un trist plor.
Allí s'amagaren
arraulides en un racó
i quan pensava ja oblidades,
sortiren a batzegades
acompanyades de l'odi mort.
Aquest que jo ja creia
que no tenia color,
però sembla que sempre es pinta
quan li toca el record.
Llavors el temps s'atura
i es comporta com un malvat
deturant els seus instants
en marques del passat.
Allí sempre hi ha valents que diuen
que no és bo recordar,
però el que ells no saben
ni sabran,
és que mai es poden esborrar
les marques de la sang.
No sé que tens,
però no em puc esperar
i estar dins teu altre cop
comença a ser,
immensa necessitat.
No vull que sentis el mateix.
No et vull pas impressionar.
El que senti jo és
intransferible i personal,
però crec que t'ho haig de dir.
No puc pas dissimular
el batec de la meva pell,
el desig dibuixat als ulls
i les ganes de la meva ment.
Quan tinguis un instant
convidem a volar
on la roba sobra
per començar-te a estimar.
I et faré petons
que mai has provat,
camins que ningú t'ha mostrat
i si vols,
sols si vols,
t'ensenyaré a estimar.
Per què l'amor dins teu
és el millor que he trobat.
D'esquena,
de costat,
la màgia sols té una posició
i jo dins teu,
ja l'he tastat.
