dijous, 12 de juliol de 2012

Dins d'una estrella

Diguem una paraula
i et regalo un poema
dins d'una estrella
que ens ensenya,
que no hi ha camins
impossibles d'esborrar.
Doncs imagina que es fa petita
i dorm cada nit al teu costat,
enganxada on la vida
li ha tornat a explicar
com es torna a ser feliç.
A pensar en el més enllà,
a pintar colors
on el gris es torna blanc.
Saps?
Un dia vaig saber que mai sabré
si la llum que m'il·lumina
m'arribarà mai a estimar.
No passa res.
Doncs seguiré esperant
que hi hagi una oportunitat
que em porti cap a un cel
on m'il·lumini un estel
la resta de l'eternitat.
Diguem una paraula
i jo,
et regalaré un instant.
La carícia d'un petó
envoltat d'intensitat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada