Sota l'ombra de sorrut dia,
neix cosa petita i ínfima
que de sota fulla del destí esplèndida
espera que algú,
en sigui d'ella guia.
L'ull em vigila
el meu món en nit fosca
els somnis em recela,
l'esperit m'exalta
i l'alegria em dibuixa,
en ànima viva.
La sang que en brolla
és de ferida feta,
on el sentiment mata
si en queda de pobresa.
La lluita és innata
nascuda de la vida
d'uns segons que s'escapen
quan la mà es deixa oberta.
Els petons que dona
no els regala,
doncs els sentiments
tallen, l'ànima amb espasa.
Ningú riurà més d'ella.
La calor humana
és una trampa
que es dibuixa sota l'ànima,
d'algú que sempre té gana
d'engrunes de carícia.
S'eixuga la llàgrima.
Alça la vista
i pensa,
que comença
una altra matinada de lluita.
A les portes obertes
no hi vull posar baldes
per que entris i surtis
quan vulguis d'elles.
Que res et retingui
ni somriures ni rialles,
ni carícies ni estimades,
si ja no sóc
un trosset dels teus somnis,
amb estrelles dibuixades.
No seré jo
qui et tallarà les ales,
ni et marcarà camins
amb les meves petjades.
Ets lliure sempre amb mi.
Vull que ho sàpigues.
Que no et quedi inquietud
de pensar que et retinc,
per no sentir-me sola
si no et tinc.
Fàcil és dir i no sentir
quan les mentides venen enganyades.
Per que quan em tornis a veure
l'escalfor del teu pit
no et faci mal decidir,
si em corresponen dues besades
o quelcom més íntim
en el llit de les ànimes.
Ja sé que tot
no és amor el que mastegues,
però quan em toques l'ànima
sóc aquella cosa dolça
que deixa de ser
per un seria,
en el bressol
de qui decideix si l'agonia,
es vesteix de dol
o seda fina.
Fàcil és dir i no sentir
quan les mentides venen enganyades
de dins de mi,
a un tu que reclama vida
que no vols mai sentir.
Sóc aquella cosa dolça
que deixa de ser
per un seria,
en el bressol de qui decideix si l'agonia,
es vesteix de dol o seda fina.
A les portes obertes,
no hi vull posar baldes...
I mentre li diuen al temps que s'entretingui
juguen amb les seves mans tafaneres
a descobrir com voldrien parar-lo
per fer-lo per sempre etern.
No hi ha cap condició,
sols l'acció feta moviment.
Al principi,
no saben com començar.
La llum atura tots els actes de valentia.
Però de sobte, tot canvia
i la confiança incita al desig
de provar el gust prohibit
que es pot fer additiu de per vida.
Els passos a seguir
són d'aprenentatge fàcil
i enmig de llençols
la follia entra en joc.
Les regles les marquen
els petons i les carícies
amb contundència
i disciplina.
Els jugadors frueixen
dels seus actes
en un de quatre estrelles
voltat pel seu foc.
No hi ha compàs d'espera
ni sensació d'ofec.
I mentre ballen el seu ball
a la la porta posa:
Silenci, no molestin
doncs aquí dins
n'hi ha dos,
que s'estimen.
Crec que em puc equivocar de camí
però no de carretera a seguir.
La callada per resposta
algú fa temps me la va dir.
No li expliquis a ningú
que de les meves febleses
surten els malsons de la nit.
No és que vulgui fer-me el valent
però necessito sentir-me viu
encara que sigui per mi.
Les direccions equivoquen
últimament els sentits,
portant-los per dreceres que ningú
mai ha pensat i sí que ha dit.
Per que la dificultat resideix,
en esperar esdeveniments
abans que les accions es portin a terme.
Córrer abans de caminar
sempre ha estat poc natural.
Els dies passen i estic cansat
de no saber com lluitar,
de no saber què pensar
i com dir-te, que la meva vida ha canviat.
El que un dia vaig sentir
va sortir d'una veritat
que ara comença a morir aquí.
Qui sap, potser les paraules
podran tornar a fer lluir
l'esperança que la carretera
poc a poc ha diluït.
No vull ser valent.
Vull ser estimat.
Crec que em puc equivocar de camí
però no, de carretera a seguir
si ho faig amb tu
al meu costat.
Quan m'alço al matí
sols penso amb la guspira dels teus ulls...
El que un dia vaig sentir
va sortir d'una veritat
que ara, comença a subsistir.
Maquillatge, purpurina,
rimel i un toc de fantasia.
Vestit lluent.
Amb ganes de menjar-me el món
avui,
sortiré a passar-m'ho bé.
La guerra començarà a mitja nit.
Globus,
serpentines i un toc d'alcohol,
em deixaré dur
per la màgia que comença quan es fa fosc.
On ningú em coneix i surt,
la que realment sóc.
La que voldria ser i mai té l'ocasió,
de perdre's en la multitud
i ballar en l'oblit, que li marca el cor.
Per uns moments no hi ha obligacions
i els peus dansen altres sons.
No hi ha preocupacions
sols rialles de colors
entre el brogit de la gent que no conec.
D'un glop hem veuré la nit
i aprofitaré tots els moments
que vinguin a mi,
per que amb els primer raigs de sol
la princesa ha de tornar al seu mon.
De tant en tan ja va bé
tenir el cor desinhibit.
Porto la música als dits
i als llavis una cançó.
Avui,
va de festa el cos i l'esperit.
Les coses que es diuen
a cau d'orella,
agafen magnituds inimaginables
quan impliquen proximitat.
No hi ha res com imaginar
que orelles sordes
poden escoltar.
Les paraules tenen un grau
que sempre ens fan callar.
No cal cridar,
xiuxiuejar sentiments
això a mi,
em desfà.
Qui sap si les paraules
creen miralls,
on podem veure
el que entre nosaltres hi ha.
La prova de foc.
Una mirada inquietant,
mig somriure
i esperança gran,
de que de la teva boca
surti el espero amb delit:
la dolcesa del desig
infinitament sentit.
Em mullaré les ganes xiuxiuejant
que mai perdré l'esperança d'escoltar,
paraules d'amor,
dels llavis del qui sempre he estimat.
Es desgranen els moments
dibuixats en l'espera que un no sap.
Entre la sorpresa inicial
d'assaborir el primer instant
voldríem que aquest en el temps,
es fes més llarg.
Doncs els petits detalls
amb tu,
sempre han estat molt importants.
M'has despertat un no sé què
que em pensava ja derrotat,
dormit dins el meu jo
en un racó tirat.
Una segona oportunitat
de ser feliç amb llençols blancs
que al matí fan olor de mel
i d'un cor dins d'un cos,
que de sobte a tornat a fer tic-tac.
La dolçor no té res a veure amb l'edat.
El desig no té mida
color,
o sentit
si no el bombeja el més important.
Torno a ser aquella flor
que en el gerro van posar
acabada de collir.
Per que ara somio
amb els ulls oberts.
Ric sense motiu
i estimo més que mai.
He trobat en conclusió
el que fa temps anava buscant.
Algú com jo
que em necessites a mi
al seu costat.
