dimecres, 30 de novembre de 2011

Somio amb els ulls oberts

Es desgranen els moments
dibuixats en l'espera que un no sap.
Entre la sorpresa inicial
d'assaborir el primer instant
voldríem que aquest en el temps,
es fes més llarg.
Doncs els petits detalls
amb tu,
sempre han estat molt importants.
M'has despertat un no sé què
que em pensava ja derrotat,
dormit dins el meu jo
en un racó tirat.
Una segona oportunitat
de ser feliç amb llençols blancs
que al matí fan olor de mel 
i d'un cor dins d'un cos, 
que de sobte a tornat a fer tic-tac.
La dolçor no té res a veure amb l'edat.
El desig no té mida 
color,
o sentit
si no el bombeja el més important.
Torno a ser aquella flor
que en el gerro van posar
acabada de collir.
Per que ara somio 
amb els ulls oberts.
Ric sense motiu
i estimo més que mai.
He trobat en conclusió
el que fa temps anava buscant.
Algú com jo
que em necessites a mi
al seu costat.







1 comentari:

  1. HEM DE PROCURAR,(I HI ÉS EN NOSALTRES..)QUE AQUESTA INERCIA NO SE'N ACABI MAI,NO ÉS PAS UN MIRATGE...LLAVORS EN TENIM TOT PER FER-LA DURAR PER SEMPRE MÉS...MIL.LER

    ResponElimina