dijous, 1 de desembre de 2011

Xiuxiuejant

Les coses que es diuen 
a cau d'orella,
agafen magnituds inimaginables
quan impliquen proximitat.
No hi ha res com imaginar
que orelles sordes
poden escoltar.
Les paraules tenen un grau
que sempre ens fan callar.
No cal cridar,
xiuxiuejar sentiments
això a mi,
em desfà.
Qui sap si les paraules 
creen miralls,
on podem veure 
el que entre nosaltres hi ha.
La prova de foc.
Una mirada inquietant,
mig somriure
i esperança gran,
de que de la teva boca
surti el espero amb delit:
la dolcesa del desig
infinitament sentit.
Em mullaré les ganes xiuxiuejant
que mai perdré l'esperança d'escoltar,
paraules d'amor,
dels llavis del qui sempre he estimat.







2 comentaris:

  1. ET DIC,......DONCS BAIXET POC A POQUET.....INCONMENSURABLE,GRAN ,MOLT DE TUUUUUUU........AIXXX

    ResponElimina
  2. Les paraules les podem modular com el fang, a crits o un xiuxiueix, però al final sempre és el contingut, el missatge que amb elles creem, el que ens farà inteligibles. I si és per dir "t'estimo" nosaltres tenim una de les llengues més delicades i suaus per dir-ho-

    ResponElimina