dissabte, 3 de desembre de 2011

La carretera a seguir

Crec que em puc equivocar de camí
però no de carretera a seguir.
La callada per resposta 
algú fa temps me la va dir.
No li expliquis a ningú
que de les meves febleses
surten els malsons de la nit.
No és que vulgui fer-me el valent
però necessito sentir-me viu
encara que sigui per mi.
Les direccions equivoquen
últimament els sentits,
portant-los per dreceres que ningú
mai ha pensat i sí que ha dit.
Per que la dificultat resideix,
en esperar esdeveniments
abans que les accions es portin a terme.
Córrer abans de caminar
sempre ha estat poc natural.
Els dies passen i estic cansat
de no saber com lluitar,
de no saber què pensar
i com dir-te, que la meva vida ha canviat.
El que un dia vaig sentir
va sortir d'una veritat
que ara comença a morir aquí.
Qui sap, potser les paraules
podran tornar a fer lluir
l'esperança que la carretera
poc a poc ha diluït.
No vull ser valent.
Vull ser estimat.
Crec que em puc equivocar de camí
però no, de carretera a seguir
si ho faig amb tu 
al meu costat.
Quan m'alço al matí
sols penso amb la guspira dels teus ulls...
El que un dia vaig sentir
va sortir d'una veritat
que ara, comença a subsistir.



















1 comentari:

  1. SEMPRE HI HA UN ESPAI PER L'ESPERANÇA,XRO MILLOR SI ES DONA JUNT AMB ALGÚ QUE ET SÀPIGA VALORAR,AMB TOT EL TEU INTERIOR.VALORAR...AQUELLA PARAULA QUE SOVINT S'EMPRA IMPENSADA I INFRAVALORADA,XRO TAN NECESSARIA EN UNA RELACIÓ DURADORA,DE SEMPRE I CADA DIA NO NOMÉS PROPIA DEL TEMPS CURT DEL FLIRTEIG...

    ResponElimina